CONFERÈNCIA

La setmana passada, vam rebre una xerrada d'un home que patia una malaltia degenerativa a la vista.
A partir dels 18 anys va anar perdent vista, fins quedar cec.
A la conferència, ens va explicar com va viure la seva malaltia i de quina forma viu actualment, com es comunica, com llegeix, escriu, treballa amb l'ordinador, etc.
Va ser una xerrada molt interessant i productiva, ja que ens va obrir les portes del seu món, i a més, ens va portar, per a què poguèssim veure com eren, llibres escrits en braille, revistes, gravadores que utilitzava per estudiar, etc.
Em va cridar molt l'atenció i va captar el meu interés a l'hora d'apendre braille i poder treballar amb aquest col·lectiu, ja que tenen moltes necessitats també.  I a més, al ser en primera persona em va emocionar molt més.

MAPA CONCEPTUAL

Aquest mapa conceptual ha sigut realitzat amb el resum dels següents tres articles, per tal d' esquematitzar els conceptes més rellevants per tal que quedin entesos de forma concisa, fàcil i visual.

• Álvarez, A.y Méndez , R. (1995)“Cultura tecnológica y educación”, en Sancho y Millán Compiladores, Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario. Publicaciones M.C.E.P. Sevilla.
• Ortoll et al (2007): “L'alfabetització digital en els processos d'inclusió social”. Barcelona. UOC. Cap. I, pp. 15-58.
• Travieso, José Luis; Planella, Jordi (2008). «La alfabetización digital como factor de inclusión social: una mirada crítica».

Añadir leyenda

Experiència d'inclusió social amb les TIC.

Aquesta experiència va ser realitzada a Galícia i utilitzaven les TIC com factor d'inclusió social.
En aquest projecte, es van agafar persones de col·lectius d'alt risc d'exclusió social per millorar la seva vida futura a través de la inclusió en diversos àmbits de la seva vida com per exemple de l'educació, de l'ensenyança de mètodes TIC, ja que els hi seràn necessaris pel seu desenvolupament social en una societat molt desenvolupada que pretén maximitzar el benestar social.
En el treball s'ha desarrollat a Galicia, amb el seguiment d'un grup de famílies a les quals se'ls hi ha facilitat els medis i formació necessària per incorporar les TIC a la seva rutina diària.

Es desenvolupa el programa virtual d'atenció, que consisteix en:

-Analitzar la situació actual en la que viuen les 6 famílies de les persones amb discapacitat mitjançant un anàlisi de la qualitat de vida, de les persones amb diversitat funcional, normalització i grau i nivell d'utilització de les TIC.

-Analitzar, seleccionar, adaptar, implementar i mantenir un entorn virtual accessible basat en les eines de software lliure acomodades per dur a terme un programa d'intervenció familiar.

-Disenyar un programa per ajudar, en primer lloc, a pares i mares, i posteriorment als nens conjuntament amb els professionals.

Els mitjans d'actuació més rellevants són: 

• Consultes:  fòrum per intercanvi d'informació i experiències entre famílies. On tenen diversos subapartats per comentar diverses temàtiques.

• Sesions d'atenció individualitzada.

• Sesions de xat grupal.

• Propostes d'activitats per casa.

• Valoració final conjunta de les famílies.

El programa ha començat amb una fase d'evaluació d'unes 9 setmanes, aproximadament. Durant aquest període es realitza una valoració setmanal.
Els resultats, pel que respecta a les activitats i participació familiar, han bonat bones qualificacions i s'observa que ha generat una dinàmica de grup.
Com a conclusió, podem extreure que ha sigut un bon projecte i que ha comoportat una millora de la qualitat de vida familiar.

Tecnoautobiografia.

Aquí us deixo la meva tecnoautobiografia, que per tots aquells no ho sapiguin és un repàs de la nostra vida tenint en compte com ens ha afectat la tecnologia en el dia a dia.
Espero que us agradi.

Natius o immigrants digitals.

Referent als termes natius o immigrants digitals, em sento totalment una nativa digital, tant per la franja d'edat a la qual pertanyo, com a l'ús ,a vegades excessiu, de les tecnologies.
Aquesta característica pot contenir avantatges com el ràpid accès a la informació, i d'una altra banda inconvenients com la deshumanització de la societat, ja que podem trobar pel carrer un grup d'amics i tots utilitzant el seu telèfon, crec que no s'hauria d'arribar fins a aquests extrems.

Presentació.

Em dic Amanda Hernadez, tinc 17 anys i sóc de Badalona.
Vinc del batxillerat social i per això no tinc experiència en voluntariat o professional en l'àmbit de l'educació social.
He escollit el grau d'educació social perquè sempre m'havia cridat l'atenció el tracte amb les persones i poder ajudar-les. Després de realitzar el meu treball de recerca sobre els centres de menors, vaig acabar de decantar-me per aquesta carrera.